Adrian
Villar ens envia la seua primera entrada.
Es
veritat que cadascú ha triat un camí propi, diferent del company
que sempre ha estat al seu costat al llarg del curs i que totes les
eleccions que hem fet pareix que comencen a brotar.
Si bé quan vaig començar en Llombai fa un parell d'anyets em va semblar una cosa impossible allò de ferme la idea de veure tantes cares noves cada matí, he de dir que ara les tire a faltar una mica i em toca acostumar-me a veure moltes altres
A fi de comptes acabem segon de batxillerat sent com una cruïlla, i no només pel desastres que estem fets alguns.
Ací vos deixe unes paraules, companys de Llombai:
"La nostra cruïlla, plantada ja fa temps en un petit tros de terra. Quan va fer-se madura, el nostre agricultor la va tallar en uns quants gallons amb el ganivet del destí i després va deixar soterrat cada galló en un clotet diferent.
Hui dia cada gallonet està brotant, tracta d'obrir-se lloc en el seu nou sòl, i créixer, madurar un altra volta prenent com a nutrients totes les experiències de la cruïlla mare."
Els estudis d'una persona precisen de nutrients al principi, per obrir la llavor; de paciència per a créixer, doncs no es fàcil obrir-se pas en el món en que vivim; i finalment de constància i innovació, per poder adaptar-se als canvis que hi ha que estar dispost a assumir.
Així, desitge que els alumnes de batxiller de Llombai tinguen motivació i calma per a cultivar la seua ment poc a poc i acurtar el camí que els durà cap als seus somnis de futur, perquè ara m'adone de que estudiar representa una oportunitat única en la vida per a formar-te com a persona, cada matí quan em sona el despertador done gràcies per fer el que faig. No tingueu por d'equivocar-vos a l´hora d'escollir estudis, seguiu la vostra vocació sense pensar en l´opinió dels demés, els que treballareu en un futur sereu vosaltres, no ells.
Cal fer deures diàriament, no es mentida si ho diuen tants mestres, però quan fas el que t´agrada no tens que patir gens per això, encara que vos avise que el primer any sol ser una mica bàsic i hi ha que treballar-s´ho be. A més, es coneix gent de seguida (tots anem igual de perduts), també hi haurà temps per a eixir, tranquiiiiils.
El que vos espera en la universitat es un món d´idees de tot tipus. Coneixereu noves formes de viure, de pensament i vos sorprendreu, pense que que es important conservar l´entusiasme de quan un es xiquet, mai deixar de sorprendre's.
Als meus benvolguts mestres, vos demane que continueu amb la paciència que vau tindre amb mi a l´hora ´ensenyar, doncs a voltes no resulta fàcil tindre la “chispa” que teniu per a explicar ni el somriure que porteu ficat cada dilluns de matinada. Als meus companys (Jordi, A.Quesada, Guillem inconfusible, Diana, Paula...i una tira més de persones magnifiques :) , moltíssima sort amb les vostres eleccions, encara que se de sobres que no vos farà ninguna falta, de segur que madureu molt a la universitat.
Al centre sencer, gràcies per la formació i les experiències que m´heu aportat, cada un m´ha marcat d'una manera i m´ha fet pensar com pense hui.
Si bé quan vaig començar en Llombai fa un parell d'anyets em va semblar una cosa impossible allò de ferme la idea de veure tantes cares noves cada matí, he de dir que ara les tire a faltar una mica i em toca acostumar-me a veure moltes altres
A fi de comptes acabem segon de batxillerat sent com una cruïlla, i no només pel desastres que estem fets alguns.
Ací vos deixe unes paraules, companys de Llombai:
"La nostra cruïlla, plantada ja fa temps en un petit tros de terra. Quan va fer-se madura, el nostre agricultor la va tallar en uns quants gallons amb el ganivet del destí i després va deixar soterrat cada galló en un clotet diferent.
Hui dia cada gallonet està brotant, tracta d'obrir-se lloc en el seu nou sòl, i créixer, madurar un altra volta prenent com a nutrients totes les experiències de la cruïlla mare."
Els estudis d'una persona precisen de nutrients al principi, per obrir la llavor; de paciència per a créixer, doncs no es fàcil obrir-se pas en el món en que vivim; i finalment de constància i innovació, per poder adaptar-se als canvis que hi ha que estar dispost a assumir.
Així, desitge que els alumnes de batxiller de Llombai tinguen motivació i calma per a cultivar la seua ment poc a poc i acurtar el camí que els durà cap als seus somnis de futur, perquè ara m'adone de que estudiar representa una oportunitat única en la vida per a formar-te com a persona, cada matí quan em sona el despertador done gràcies per fer el que faig. No tingueu por d'equivocar-vos a l´hora d'escollir estudis, seguiu la vostra vocació sense pensar en l´opinió dels demés, els que treballareu en un futur sereu vosaltres, no ells.
Cal fer deures diàriament, no es mentida si ho diuen tants mestres, però quan fas el que t´agrada no tens que patir gens per això, encara que vos avise que el primer any sol ser una mica bàsic i hi ha que treballar-s´ho be. A més, es coneix gent de seguida (tots anem igual de perduts), també hi haurà temps per a eixir, tranquiiiiils.
El que vos espera en la universitat es un món d´idees de tot tipus. Coneixereu noves formes de viure, de pensament i vos sorprendreu, pense que que es important conservar l´entusiasme de quan un es xiquet, mai deixar de sorprendre's.
Als meus benvolguts mestres, vos demane que continueu amb la paciència que vau tindre amb mi a l´hora ´ensenyar, doncs a voltes no resulta fàcil tindre la “chispa” que teniu per a explicar ni el somriure que porteu ficat cada dilluns de matinada. Als meus companys (Jordi, A.Quesada, Guillem inconfusible, Diana, Paula...i una tira més de persones magnifiques :) , moltíssima sort amb les vostres eleccions, encara que se de sobres que no vos farà ninguna falta, de segur que madureu molt a la universitat.
Al centre sencer, gràcies per la formació i les experiències que m´heu aportat, cada un m´ha marcat d'una manera i m´ha fet pensar com pense hui.
Salutacions
des de la Universitat D´Alacant.