dimecres, 12 de novembre del 2014

No es tracta d'on estàs, sino on vols arribar.


Primer que res permitiu-me que em presente. El meu nom és Esther Llopis Domènech i sóc estudiant de 4t de Medicina a la Universitat Jaume I (UJI).

Feia uns dies que estava fent-li voltes al tema sobre què us anava a escriure. ¡Per fi ho he decidit! Vaig a contar-vos lo bonica que és l'etapa del Batxillerat i la vida universitària. N'estic totalment segura que esteu cansats d'escoltar a moltes persones lo durs que són els dos anys de batxillerat, el insofrible que és preparar-se el selectiu o lo complicada que és vida universitària. Però deixeu que us conte breument que tot no són coses negatives.


La meva etapa en l'institut començava amb el batxillerat. Vaig començar el curs aterrada. No coneixia els professors, no sabia qui eren molts companys i sabia ben poc del centre. Al principi tot era desconeixement i un xicotet grau d'angustia. Però ara, quatre anys després d'haver eixit del centre puc dir-vos que vaig viure anys meravellosos. Vaig conèixer companys de classe fantàstics, un centre en què em vaig sentir molt acollida i uns professors amb qui estaria encantada de tornar a compartir unes classes.


Encara que tinc en la ment moments fantàstics, estaria contant-vos una mentida si us digués que en aquests anys va ser tot meravellós. Jo començava aquesta etapa amb un objectiu en ment, estudiar Medicina. Ja tots sabeu que és un grau en què l'accés no és massa fàcil, però si això li sumeu que sóc una persona que s'angoixa i s'exigeix molt, us podeu imaginar quin còctel molotov ix d'ací. I d'aquesta reflexió apareix el meu primer consell: ORGANITZEU-VOS I CURREU, PERÒ GAUDIU EL QUE ESTEU VIVINT. Són dos anys de molta feina i estudi però penseu que els setze, disset i divuit anys només els tindreu una volta a la vida. Estudieu, esforceu-vos i doneu el millor de vosaltres, però gaudiu d'aquesta etapa i del moment en què esteu.

D'altra banda, també vull oferir-vos un consell per tots aquells que aneu a començar la universitat, els que esteu en el vostre primer any o els que ja aneu més avançats en la vida universitària. Gaudiu el que estudieu, sigueu responsables i aplicats, però de vegada en quant agafeu-vos un descans i pegeu-vos una festa universitària (que segur que a tots vos encanten jaja). Alguns pensareu, que perquè us dic açò. Doncs bé, per una extanya raó i que encara no he aplegat a comprendre, els estudiants de Medicina som una espècie d'éssers extranys. La gent sol pensar que ens encanta passar-nos els dies a la biblioteca, que preferim estar a la llum del flexo estudiant abans que eixir de festa o inclús que som uns "frikis". Doncs he de dir-vos que qui pensa açò està molt equivocat. És cert que aquest és un grau on cal estudiar molt i moltes hores, però també ens agrada gaudir. Si no que ens ho diguen a la nostra promoció, que entre Gala i Viatge de l'Equador (que és el pas de 3r a 4t), festes de paelles, sopars de classe...tot el que estudiem ho celebrem quan ixim de festa. Espere no haver-vos avorrit i si ho he fet demane disculpes. 

Només recordeu que... ORGANITZEU-VOS I CURREU, PERÒ GAUDIU EL QUE ESTEU VIVINT.

2 comentaris:

  1. Hola Esther. En primer lloc et desitge molta sort en 4t de medicina. El primer que destaque de la teua entrada és el títol. Em pareix una declaració de principis molt bona. Després m'agrada molt del que planteges: en cada moment hi ha que treballar seriosament, però mai hi ha que deixar de gaudir i per últim em crida l'atenció que tornes a fer un comentari paregut al que va fer Marc en la seua entrada: de veritat hi ha gent que pensa que els estudiants de medicina sou éssers estranys? Supose que això serà perquè ara demanen molta nota, però no crec que aquesta opinió siga molt majoritària.

    Espere que ens comentes molt més sobre la carrera de medicina en futures entrades i sobre com veus el teu futur en el bloc. Saps quina especialitat voldries fer? Ja penses en el MIR o encara és massa prompte? Salutacions i ja ens anem trobant en La Cruïlla.

    ResponElimina
  2. Me ha encantado tu entrada y que me hayas hecho caso participando en el blog! :) Espero ansioso a que dejes la biblioteca para que quedes conmigo algún día ;) jajaja

    ResponElimina