dilluns, 20 d’octubre del 2014

Pequeña reflexión

Hola gente.

Soy Guillem, y no me conocen por ningún otro nombre, muchos ni me conocen.

Como veréis, soy de "rayarme". Estudio 1º de filosofía en la UV.
Así que haré este texto de la manera en que queráis definirla.

He estudiado en el IES Llombai mi Bachiller, y he vivido algunas experiencias dentro y fuera de este que me permiten moralmente venir a molestaros vía blog:

   ¿No sabéis qué elegir?
Normal, tí@. Es como buscar la felicidad. No, mentira, es precisamente eso.
Y es que: nadie sabe cómo encontrarla.

El que os diga lo contrario (o cualquier otra cosa) es "víctima" de sus emociones y razonamientos autoretroalimentándose continuamente...
Que está vivo, vamos. (habéis pillado mi autoreferencia? no? bueno..)

A pesar de todo, os diré que no importa lo que elijáis, si no cuantos huevos le echéis, definitivamente. No va a regresar ningún muerto para deciros que la vida realmente se acaba. Vividla.
(Quedaos con esta reflexión, os la regalo)

Esta vida nos va enseñando que es muchas cosas, elegid la mejor forma de entenderla para cada momento, esa es la mejor filosofía pragmática (=útil) de vida.


   ¿No sabéis cómo ponerle ganas?
Esto no lo digo yo, lo dicen TODOS: uno aprende (en este caso a esforzarse) a golpes. A base de ostias, leches, marrones, sustos, tortas, desamores.. Y uno no decide cuándo se las va a encontrar ("risa maligna"). Mientras no queráis sufrir, podéis vivir en el miedo de la espera... así es.


En resumen:

   Estudio (trabajo en general)
Todo lo que invirtáis se os será devuelto (y por favor no penséis en un curro o dinero, gestionarlo también cuesta trabajo).

   Relaciones
Karma.

   Valentía
Cuanta más, más(experiencias)viviréis.

   Educación (experiencias en general)
Cuanta más, mejor viviréis.


¿Y qué decir del equipo educativo del IES Llombai? La verdad es que uno recibe menos de lo que da, y este caso lo representa muy bien. Aunque todo el agradecimiento que no reciben del alumnado lo debe llenar su orgullo por sus logros como personas, no soy yo quien para juzgarlo.
Gracias.
Aceptadlas sinceramente, desde este blog, desde este humilde (e insultantemente pequeño) post. Y sabed que muchas otras personas os están agradecidas por haberse encontrado con vosotros aunque nunca os lo digan. En parte somos lo que somos por vuestro empeño en reconducir nuestra conducta: vuestro esfuerzo se traduce DIRECTAMENTE en nuestra capacidad para enfrentarnos a la vida. Eso es real.


Así que ya sabéis: a luchar, a vivir.


Guillem Malonda Martínez, 
un vago del copón que va tirando
pa´l que se sienta identificao´
Gràcies Aureli

2 comentaris:

  1. Sé que es muy distinto a los demás posts, pero es mi forma de ver las cosas.
    (Si el título es demasiado indecente o escandaloso para alguien se cambia, lo demás o todo o nada) Espero que os ayude, o como mínimo, no os dé náuseas ;)
    Suerte a todos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Guillem. En primer lloc desitjar-te sort en la universitat. Al final has acabat estudiant filosofia i això és interessant perquè es veu que l'opció de batxillerat triada no determina totalment els estudis que s'acaben fent, en el sentit de que no s'ha d'estudiar obligatòriament una carrera de ciències si fas un batxillerat de ciències.

      Sobre la teua entrada dir que és diferent a les altres, però això no és roin,crec que és positiu perquè del que tracta aquest bloc és de que les persones que ara estan en La Cruïlla (a l'institut) tinguen el màxim de criteri a l'hora de triar futurs estudis o veure diferents possibilitats del que és pot fer. Al final és cada lector qui té una opinió sobre una determinada entrada i el millor del bloc és que la pot expressar en l'apartat de comentaris.

      Està clar que en alguns moments és molt explícita, però si es llegeix amb atenció dónes molts consells que segur que a molta gent li poden ser útils. Per posar un exemple d'açò, crec que és molt important el detall que dius que allà del més que acabes fent el que importa és l'actitud amb que el fas.

      I com tu dius: a lluitar i a viure. Personalment espere que en properes entrades ens comentes com és la Universitat des de dins. Estaria bé tindre la teua visió del món universitari perquè crec que ens pot aportar un punt de vista diferent i enriquir-nos.

      Espere seguir llegint-te per ací.

      Elimina